Salut a tots i totes. Com be sabeu estem a Varanasi. Ja portem 16 dies i comensem a patir lesgostament logic. Febres, diarras, engines i encostipats de la hostia. No patiu. Estem be, pero es lo que hay. Alguna febre ha arribat a 39,2. pero ja ha passat. Sort que duiem dorgues per parar un tren. Per cert avui estem a 43 graus. Fa una calor insoportable i quasi no hi ha energia per fer res.
Recopilem: El viatge amb tren per arribar fins aqui va ser com un capitol de Prision Break. Per qui no vegin la serie, dir-los que es una seria que tracta sobre una preso de maxima seguretat. Aixi es com era el nostre tren. El vem agafar a les 23:00 i quasi morim del ensurt. Dins del tren hi havia cantics hooligans dhomes suats amb cara thailandesa i samarreta de tirnats. Algun anava trompa. Ens vem cagar del susto. Nomes dir que voliem canviar a 1era classe sense saber que valia. Era esperpentic. Per sort, ens hi varem acostumar rapid. Millor van ser 18 hores de viatge. No vem menjar res i el WC faria votimar als porcs. Ara pensem que si vem passar aixo ja podem entrar i sortir de Can Brians com si res.
Dema tornem a agafar el tren. jejeje... I es que al final no va ser per tant i un sacostuma a tot. Per sort entre estacio i estacio entraven soldats armats amb escopetes per vigilar.
Ja hem arribat a VARANASI (la ciutat dels morts). Per mala sort, ens hem hagut de quedar un dia mes del que voliem, doncs no hi havia billet per marxar abans, aixi que Orcha i Gwailor han caigut de litinerari. VAranasi no deixa indiferent a ningu. Es una ciutat on es ve a esperar la mort per arribar al Nirvana, previa insineracio i llansament de les cendres al riu. Es una ciutat molt dura. A nosaltres no ens ha agradat o no hem sabut entendre-ho. El viatge en barca ha estat be, pq hem pogut observar tranquilament la ciutat. Entre altres coses, hem vist com insineran als morts i hem topat amb algun cadaver durant la nostra travessia. Es molt fort. Els corbs es menjaven les restes.
Hem estat a lHotel q van dir lAlba i el Llorens i esta forsa be.
No hem sabut veure que hi ha a laltre banda del Ganges, a banda duna platja i un bosc.
Dema marxem a Agra, la ciutat del Taj Majhal. Esperem q la resta de ciutats ens agradin mes. Sentim no cumplir les expectetives dels amants d'India.
Per cert, ja estem recuperats de les malaties.
Una abrasada i bon voyage!
MAMA i PAPA MARC: Epaaaa! Que no heu explicat res de Canada i NY!!! A veure si menvieu alguna foto al mail!!! Ei tiet, ets el mes fan de tots! jejeje graaaaaaacies!!!!!
MAMA i PAPA MIREIA: Ei que estoy bien! Expliqueu-me com li va la feina al CRACK MEDIATIC del meu germa que aquest estiu s'ha portat com un champion!
MAMA i PAPA NEUS: Soc la unica que no he tingut ni cagarrines, ni febre, ni engines i res de res! VISCA els vostres gens! nomes estic ronca. Tata, que vagin be els campaments. molta forsa!!!
lunes, 30 de julio de 2007
viernes, 27 de julio de 2007
DIA 13
HELLO HELLO!!!!Ens trobaveu a faltar, eh??? Primer de tot, MOLTES GRACIES, a tots els que us heu animat a escriure, els vostres comentaris ens posen la pell de gallina!!!ENS ENCANTEN!!!
Comencem, que si no, no acabarem mai!!!tenim forces coses que explicar. Avui estem a Daarjeling, encara que no veiem res, i aquesta nit marxem cap a Varanasi. Ara com sempre, recopilem:
Despres de marxar de Patan, varem passar dues nits a Kathmandu. HOTEL SUPER RECOMENAT: HOTEL HORIZON (a Thamel): gens sorollos, habitacions amplies i molt net. Aprox. 600 NRS. (6 euros entre els tres)
Al dia seguent de visitar Bhaktapur i Patan, varem anar als tres temples mes grans i importants de Kathmandu: Boudhnat, Pashupatinat i Swadhnat (Temple dels micos sense gaires micos. Mes micos a Pashupatinat) Disculpeu per les faltes en els noms, pero ja tenim la guia de Nepal guardada!!!Dia intens, degut a que despres varem anar a la Durbar Square, teniem la missio de reservar el bitllet d'autobus cap a Kakarhbita (ciutat ultima abans de creuar la frontera amb india. El riu separa els dos paisos) i caminar per tot Thamel intentant regatejar alguna cosa o altra...
Operacio bitllet d'autobus: si recordeu de viatge a Pokhara, varem anar amb una companyia turistica que es deia BLUE SKY, per comprar el bitllets cap a India (com haviem tingut bon rotllo amb el paio) varem decidir tornar a la mateixa agencia "Maldita la gracia". De sobte ens diu uns preus desorbitats, pero veiem que era la unica manera de sortir d'alla, i tot amb el bon rotllo, pensavem que ens estava fent uns preus bons!Sort vam tenir de l'iluminat del Marc que mentre regatejavem ell mirava la guia...SORPRESA!!!a la guia ens deia que el preu era menys de la meitat del que el paio ens estava dient!!!De sobte li ensenyem i es va quedar a quadros, no sabia on ficar-se...nosaltres ens "descollonavem" i ell nomes va poder dir-nos que els preus havien pujat..juasjuasjuas!!!Despres de dir-li, de bon rotllo, que era un estafador, vam acabar treient els bitllets pel preu que tocava!! (pels que vagin, no mes de 600NRS per persona).
Operacio autobus 2: 4am, hora que haviem destar a la parada, alla ni rastre del bus, no nomes aixo, sino que ningu en sabia res... una hora mes tard apareixen 3 individus dient que alla estava el nostre bus.. el mes atrotinat de tots. El pitjor, ens esperaven 15 hores de cami. Amb la calma, el bus arranca...
Operacio bus 3: despres de portar unes quantes hores de bus, val a dir que els nepalis pixen molt, de sobte el conductor arranca, deixant-se als que estaven pixant a proposit (un dells era el seu acompanyant)... Aixo faria gracia, pero encara en te mes si degut al Monzon.. la carretera sembla un gran panta i l'autobus quasi quasi un submari... NO PODIA ATURAR-SE alla al mig... En definitiva, ja veiem els tres pixaners, caminant amb els pantalons arromangats fins a les ingles caminant aproximadament uns 500 metres!!!!Tot el bus rient de la situacio.
Operacio bus 4: aquesta ja no fa tanta gracia, vam moments de tensio. Era fosc, el Monzon apretava, les carreteres no tenien llum i cada cop mes, el bus s'anava buidant.. Quan quedava 7 persones aprox, l'acompanyant del conductor s'acosta a nosaltres i ens diu que el bus te un problema i que ens deixen alla per canviar de bus (alla era al mig de res, i de l'altre bus ni rastre). De sobte, el bus es para i un passatger i el conductor es posen a discutir en Nepales. Un traductor espontani ens diu que els autobuseros estan dient als passatgers que queden, que facin una recolecta de diners per pagar-lis mes... quan de repent, la discussio es calma i sembla que el passatger "guanya la partida", l'autobus engega i deu minuts despres torna a parar, alla baixen tots els passatgers menys nosaltres!!!Ens diuen que aquella no era la nostra parada!!!I si recordeu el Monzo i la foscor, la escena NO FA CAP GRACIA. Finalment, varem baixar amb la cua entre les cames sense pagar mes, amb un nus a l'estomac, pero el mes important: sencers.
Tot i que estavem molt aprop de la frontera, el dia seguent el varem perdre sencer pujant cap a Darjeeling i comprant el bitllet de tren d'aquesta nit cap a Varanasi, esperem que el tren vagi millor que el bus.
Daarjeling: diuen que es molt maco, i realment el poc que veiem aixi ho demostra, pero plou moltissim durant tota l'estona, fa fred i hi ha molta boira, tanta que no veiem les plantacions de te. Definitivament, no hem tingut sort amb el temps, si fa aquest temps no val la pena pujar, pero si fa un bon dia: Aixo es precios i el cami es de vertic, doncs Darjeeling puja 2500 metres d'alsada. Aqui hem dormit en un lloc, no tant economic com a Nepal, pero que estava forsa be: Bellevue HOTEL (el nou, hi ha dos un al costat de l'altre) es com un refugi de muntanya. No menjeu al hotel Shangrila, els cambrers uns rancis i el menjar car!!!Per cert, aixo esta plagat d'espanyols!!
Be, ens despedim fins la propera, a veure si Varanasi ens agrada tant com tothom diu.
MOLTES GRACIES A TOTS PER LA VOSTRA PACIENCIA!!!
VISCAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Comencem, que si no, no acabarem mai!!!tenim forces coses que explicar. Avui estem a Daarjeling, encara que no veiem res, i aquesta nit marxem cap a Varanasi. Ara com sempre, recopilem:
Despres de marxar de Patan, varem passar dues nits a Kathmandu. HOTEL SUPER RECOMENAT: HOTEL HORIZON (a Thamel): gens sorollos, habitacions amplies i molt net. Aprox. 600 NRS. (6 euros entre els tres)
Al dia seguent de visitar Bhaktapur i Patan, varem anar als tres temples mes grans i importants de Kathmandu: Boudhnat, Pashupatinat i Swadhnat (Temple dels micos sense gaires micos. Mes micos a Pashupatinat) Disculpeu per les faltes en els noms, pero ja tenim la guia de Nepal guardada!!!Dia intens, degut a que despres varem anar a la Durbar Square, teniem la missio de reservar el bitllet d'autobus cap a Kakarhbita (ciutat ultima abans de creuar la frontera amb india. El riu separa els dos paisos) i caminar per tot Thamel intentant regatejar alguna cosa o altra...
Operacio bitllet d'autobus: si recordeu de viatge a Pokhara, varem anar amb una companyia turistica que es deia BLUE SKY, per comprar el bitllets cap a India (com haviem tingut bon rotllo amb el paio) varem decidir tornar a la mateixa agencia "Maldita la gracia". De sobte ens diu uns preus desorbitats, pero veiem que era la unica manera de sortir d'alla, i tot amb el bon rotllo, pensavem que ens estava fent uns preus bons!Sort vam tenir de l'iluminat del Marc que mentre regatejavem ell mirava la guia...SORPRESA!!!a la guia ens deia que el preu era menys de la meitat del que el paio ens estava dient!!!De sobte li ensenyem i es va quedar a quadros, no sabia on ficar-se...nosaltres ens "descollonavem" i ell nomes va poder dir-nos que els preus havien pujat..juasjuasjuas!!!Despres de dir-li, de bon rotllo, que era un estafador, vam acabar treient els bitllets pel preu que tocava!! (pels que vagin, no mes de 600NRS per persona).
Operacio autobus 2: 4am, hora que haviem destar a la parada, alla ni rastre del bus, no nomes aixo, sino que ningu en sabia res... una hora mes tard apareixen 3 individus dient que alla estava el nostre bus.. el mes atrotinat de tots. El pitjor, ens esperaven 15 hores de cami. Amb la calma, el bus arranca...
Operacio bus 3: despres de portar unes quantes hores de bus, val a dir que els nepalis pixen molt, de sobte el conductor arranca, deixant-se als que estaven pixant a proposit (un dells era el seu acompanyant)... Aixo faria gracia, pero encara en te mes si degut al Monzon.. la carretera sembla un gran panta i l'autobus quasi quasi un submari... NO PODIA ATURAR-SE alla al mig... En definitiva, ja veiem els tres pixaners, caminant amb els pantalons arromangats fins a les ingles caminant aproximadament uns 500 metres!!!!Tot el bus rient de la situacio.
Operacio bus 4: aquesta ja no fa tanta gracia, vam moments de tensio. Era fosc, el Monzon apretava, les carreteres no tenien llum i cada cop mes, el bus s'anava buidant.. Quan quedava 7 persones aprox, l'acompanyant del conductor s'acosta a nosaltres i ens diu que el bus te un problema i que ens deixen alla per canviar de bus (alla era al mig de res, i de l'altre bus ni rastre). De sobte, el bus es para i un passatger i el conductor es posen a discutir en Nepales. Un traductor espontani ens diu que els autobuseros estan dient als passatgers que queden, que facin una recolecta de diners per pagar-lis mes... quan de repent, la discussio es calma i sembla que el passatger "guanya la partida", l'autobus engega i deu minuts despres torna a parar, alla baixen tots els passatgers menys nosaltres!!!Ens diuen que aquella no era la nostra parada!!!I si recordeu el Monzo i la foscor, la escena NO FA CAP GRACIA. Finalment, varem baixar amb la cua entre les cames sense pagar mes, amb un nus a l'estomac, pero el mes important: sencers.
Tot i que estavem molt aprop de la frontera, el dia seguent el varem perdre sencer pujant cap a Darjeeling i comprant el bitllet de tren d'aquesta nit cap a Varanasi, esperem que el tren vagi millor que el bus.
Daarjeling: diuen que es molt maco, i realment el poc que veiem aixi ho demostra, pero plou moltissim durant tota l'estona, fa fred i hi ha molta boira, tanta que no veiem les plantacions de te. Definitivament, no hem tingut sort amb el temps, si fa aquest temps no val la pena pujar, pero si fa un bon dia: Aixo es precios i el cami es de vertic, doncs Darjeeling puja 2500 metres d'alsada. Aqui hem dormit en un lloc, no tant economic com a Nepal, pero que estava forsa be: Bellevue HOTEL (el nou, hi ha dos un al costat de l'altre) es com un refugi de muntanya. No menjeu al hotel Shangrila, els cambrers uns rancis i el menjar car!!!Per cert, aixo esta plagat d'espanyols!!
Be, ens despedim fins la propera, a veure si Varanasi ens agrada tant com tothom diu.
MOLTES GRACIES A TOTS PER LA VOSTRA PACIENCIA!!!
VISCAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
lunes, 23 de julio de 2007
DIA 7
VISCA, VISCA I VISCA!!!Les coses no ens podrien anar millor!!!Nomes ens queden unes hores a Nepal i ens fa molta pena marxar. No podem posar fotos perque aquest ordinador esta molt vellet, pero no us preocupeu que aixi que poguem les penjarem.
Com sempre recopilem el que hem fet Durant aquests dos dies: deixant Bandipur, varem anar cap a Kathmandu en autobus, I d’alla varem agafar un taxi cap a Bhaktapur!Tiets de la Mireia, quanta rao tenieu, aquesta ciutat es indescriptible, sembla que el temps s’hagi aturat en el s. XV.
Varem dormir en un hotel que estava molt be, semblava un parador. Es deia Siddhi Laxmi i estava a la Taumadhi Tole, en ple centre de la ciutat. Un dels encants de l’hotel es que estava dins del tercer temple mes important de la plasa, pero aquest encant es girar en contra nostra, quan a les 5 del mati han comensat a fer pregaries sense deixar de tocar les campanes!!!jejejje Contents que teniem habitacions a la civilitzacio, la Neus tenia el spiderman al seu lavabo (una aranya molt grossa i peluda), sort n’hem tingut del nostre heroi, el vigilant de l’hotel que no passava dels 18 anys I ens ha salvat!!!Ara be, hem dormit amb una tensio considerable…
Passejar per Bhaktapur et fa sentir dins de la pelicula “La casa de las dagas voladoras”, no hi ha cotxes i esta plena de temples espectaculars. Aquest mati, una guia improvitzat que no passava dels 7 anys ens ha acompanyat per tot el tour. Era per menjar-se’l, es deia Samir I parlava espanyolo (uno, dos, tres, cuatro…hasta diez) Li hem comprat unes galetes I quan li hem dit que no li donariem diners, ens ha deixat immediatament per una altra parella de turistes… una estona despres hem vist com la parella li comprava un gelat I ell ens mirava com dia “mireu que he aconseguit”. Quin tio mes espavilat!!!!
De Bhaktapur, hem marxat cap a Patan, molt a prop de Kathmandu. Tambe ha sigut genial!!! La Durbar Square (la plasa principal) IM-PRE-SSIO-NANT, aqui pero hi havia molts mes turistes I molts mes venedors que oferien de tot a qualsevol preu… En una de les tendes de Patan, hem xerrat amb un actor nepales… era pluriemplat I la meitat del temps la dedicava a vendre samarretes I camises, I l’altra meitat a fer d’actor protagonista de pelicules “MADE IN NEPAL”. Ens ha ensenyat la caratula de la seva nova pelicula (n’ha fet 4 en total) Tiets Mireia, gracies per la info de l’hotel, aquesta nit provarem de dormir alla. Ara marxem cap a Kathmandu, I dema ens queda una marato per veure en un dia: els tres temples I el centre de la capital. Dema passat anirem cap a Darjeeling.
Una abrasada a tots els seguidors del nostre blog!!! NAMASTE a tots I a totes.
Com sempre recopilem el que hem fet Durant aquests dos dies: deixant Bandipur, varem anar cap a Kathmandu en autobus, I d’alla varem agafar un taxi cap a Bhaktapur!Tiets de la Mireia, quanta rao tenieu, aquesta ciutat es indescriptible, sembla que el temps s’hagi aturat en el s. XV.
Varem dormir en un hotel que estava molt be, semblava un parador. Es deia Siddhi Laxmi i estava a la Taumadhi Tole, en ple centre de la ciutat. Un dels encants de l’hotel es que estava dins del tercer temple mes important de la plasa, pero aquest encant es girar en contra nostra, quan a les 5 del mati han comensat a fer pregaries sense deixar de tocar les campanes!!!jejejje Contents que teniem habitacions a la civilitzacio, la Neus tenia el spiderman al seu lavabo (una aranya molt grossa i peluda), sort n’hem tingut del nostre heroi, el vigilant de l’hotel que no passava dels 18 anys I ens ha salvat!!!Ara be, hem dormit amb una tensio considerable…
Passejar per Bhaktapur et fa sentir dins de la pelicula “La casa de las dagas voladoras”, no hi ha cotxes i esta plena de temples espectaculars. Aquest mati, una guia improvitzat que no passava dels 7 anys ens ha acompanyat per tot el tour. Era per menjar-se’l, es deia Samir I parlava espanyolo (uno, dos, tres, cuatro…hasta diez) Li hem comprat unes galetes I quan li hem dit que no li donariem diners, ens ha deixat immediatament per una altra parella de turistes… una estona despres hem vist com la parella li comprava un gelat I ell ens mirava com dia “mireu que he aconseguit”. Quin tio mes espavilat!!!!
De Bhaktapur, hem marxat cap a Patan, molt a prop de Kathmandu. Tambe ha sigut genial!!! La Durbar Square (la plasa principal) IM-PRE-SSIO-NANT, aqui pero hi havia molts mes turistes I molts mes venedors que oferien de tot a qualsevol preu… En una de les tendes de Patan, hem xerrat amb un actor nepales… era pluriemplat I la meitat del temps la dedicava a vendre samarretes I camises, I l’altra meitat a fer d’actor protagonista de pelicules “MADE IN NEPAL”. Ens ha ensenyat la caratula de la seva nova pelicula (n’ha fet 4 en total) Tiets Mireia, gracies per la info de l’hotel, aquesta nit provarem de dormir alla. Ara marxem cap a Kathmandu, I dema ens queda una marato per veure en un dia: els tres temples I el centre de la capital. Dema passat anirem cap a Darjeeling.
Una abrasada a tots els seguidors del nostre blog!!! NAMASTE a tots I a totes.
sábado, 21 de julio de 2007
DIA 7
Ei familia!!! Teniem escrit tot el text i s-acaba de borrar. Kina putada...
Estem a aBandipur. Aixo es molt macoo! Pero primer us farem un breu resum dels ultims dies>
Hem estat a Lumbini, el lloc on va neixer Buda. Vem anar en bicicleta passejant pels temples Budistes dels diferents paisos del mon... Molts estaven en conctruccio pero va valer la pena. No sempre es pot estar a lepicentre del Budisme. Lllastima que no vem arribar al Nirvana... jejeje
Per arribar a Lumbini i despres anar cap a Bandipur, hem passat mes de 25 hores en autocar.
A l-anada tenien q ser 5 hores i van acabar sent 10h. Va ser un pal de la hostia, doncs lautocar es del segle XV. Menys gallines i vaques hi ha de tot. Tot amenitzat amb musica autocotona a tota pastilla. Aixo 10 hores i la fantastica comoditat del bus, fan que no sigui gaire divertit... Els autobusos turistics valen el mateix preu q els locals, i la diferencia es descomunal.
Ara estem a Bandipur, es maquiiiisim!!!! La llastima es que plou i hi ha una boira de nassos i no ens deixa veure les Anapurnes i lEverest. Coses del Monzo.
Bandipur es precios. La gent es agradable i molt alegre. Ens passem el dia dient NAMASTE (hola). L-Hotel es diu BANDIPUR GUEST HOUSE. Esta molt be i nomes x 2 euros.
Dema marxem a KATHMANDU i agrairiem als TIETS MIREIA q ens diguin lHotel al q van estar. Nosaltres vem estar al MARCO POLO i era molt sorollos.
Bueno, seguirem informant, pero esperem seguir rebent aquests fantastics COMENTARIS que ens deixeu, que ens animen i es fan estar tranquils, doncs veiem que hi ha algu q segueix treballant i tirant el pais endevant. Que bona falta li fa! jejeje
Apali, petonets, abrassades i NAMASTE!
Estem a aBandipur. Aixo es molt macoo! Pero primer us farem un breu resum dels ultims dies>
Hem estat a Lumbini, el lloc on va neixer Buda. Vem anar en bicicleta passejant pels temples Budistes dels diferents paisos del mon... Molts estaven en conctruccio pero va valer la pena. No sempre es pot estar a lepicentre del Budisme. Lllastima que no vem arribar al Nirvana... jejeje
Per arribar a Lumbini i despres anar cap a Bandipur, hem passat mes de 25 hores en autocar.
A l-anada tenien q ser 5 hores i van acabar sent 10h. Va ser un pal de la hostia, doncs lautocar es del segle XV. Menys gallines i vaques hi ha de tot. Tot amenitzat amb musica autocotona a tota pastilla. Aixo 10 hores i la fantastica comoditat del bus, fan que no sigui gaire divertit... Els autobusos turistics valen el mateix preu q els locals, i la diferencia es descomunal.
Ara estem a Bandipur, es maquiiiisim!!!! La llastima es que plou i hi ha una boira de nassos i no ens deixa veure les Anapurnes i lEverest. Coses del Monzo.
Bandipur es precios. La gent es agradable i molt alegre. Ens passem el dia dient NAMASTE (hola). L-Hotel es diu BANDIPUR GUEST HOUSE. Esta molt be i nomes x 2 euros.
Dema marxem a KATHMANDU i agrairiem als TIETS MIREIA q ens diguin lHotel al q van estar. Nosaltres vem estar al MARCO POLO i era molt sorollos.
Bueno, seguirem informant, pero esperem seguir rebent aquests fantastics COMENTARIS que ens deixeu, que ens animen i es fan estar tranquils, doncs veiem que hi ha algu q segueix treballant i tirant el pais endevant. Que bona falta li fa! jejeje
Apali, petonets, abrassades i NAMASTE!
miércoles, 18 de julio de 2007
DIA 4
Avui si funciona internet.
Recopilem:
Ahir va ser un dia de viatge. Vam anar de Kathmandu a Pokhara. Un autobus per turistes, sense aire acondicionat i 7 hores de viatge: BLUE SKY. Molt bona companyia, molt comode per 300 rupies mes un petit descompte.
Va ploure tot el dia, pero vam poder coneixer les rambles de pokhara. HOTEL:BUTTERFLY LODGE. Molt molt recomenable i es tambe una fundacio. BASTANT BARATO i molt comode.
Aquesta es la segona nit que pasarem aqui, dema marxem a Lumbini (on va neixer el BUDA).
Avui ha sigut un dia de puta mare, el millor des de que estem aqui. Ha sortit el sol, tot i que els nuvols impedeixen per complert veure L'HIMALAYA, tant a prop i com si no existis.
Hem llogat 2 motos, de 250cc i una scoopy cutre, i hem conduit tot el dia. GENIAL!!!!hem anat a llocs no turistics, endinsant-nos al POKHARA profund. Una experiencia 100% recomenable (el marc diu mistica, les altres participants diuen que no hi ha per tant).
Hem entrat a un temple budista quan feien oracio (espectacular). Ara be, tothom ens demana comisio i nosaltres fent-nos els longuis. jejejejeje (la mireia es la millor regatejant)
Recopilem:
Ahir va ser un dia de viatge. Vam anar de Kathmandu a Pokhara. Un autobus per turistes, sense aire acondicionat i 7 hores de viatge: BLUE SKY. Molt bona companyia, molt comode per 300 rupies mes un petit descompte.
Va ploure tot el dia, pero vam poder coneixer les rambles de pokhara. HOTEL:BUTTERFLY LODGE. Molt molt recomenable i es tambe una fundacio. BASTANT BARATO i molt comode.
Aquesta es la segona nit que pasarem aqui, dema marxem a Lumbini (on va neixer el BUDA).
Avui ha sigut un dia de puta mare, el millor des de que estem aqui. Ha sortit el sol, tot i que els nuvols impedeixen per complert veure L'HIMALAYA, tant a prop i com si no existis.
Hem llogat 2 motos, de 250cc i una scoopy cutre, i hem conduit tot el dia. GENIAL!!!!hem anat a llocs no turistics, endinsant-nos al POKHARA profund. Una experiencia 100% recomenable (el marc diu mistica, les altres participants diuen que no hi ha per tant).
Hem entrat a un temple budista quan feien oracio (espectacular). Ara be, tothom ens demana comisio i nosaltres fent-nos els longuis. jejejejeje (la mireia es la millor regatejant)
martes, 17 de julio de 2007
domingo, 15 de julio de 2007
DIA 1
EI!!!!!!!!!Ja som a Delhi... i sembla que faci molt de temps que hi estem. El viatge d'ahir va anar molt be..per alguns va passar mes depressa que per als altres. El Marc va dormir com un liro durant tot el viatge!EQUIPATGES REBUTS!VISCA!!!!
Sortint de laeroport, a les 22hores (hora local)vam agafar un taxi que es va equivocar d'hotel i ens va deixar en un altre. Per als qui els hi interessi la informacio varem anar a un hotel que es diu COTTAGE YES PLEASE (1000RS)tres persones amb habitacio amb aire acondicionat. El problema es que hi ha 3 hotels mes a Delhi que es diuen YES PLEASE i per aixo el taxi es va equivocar. Varem haver d'agafar un rickshaw que a les 00 hores ens va deixar a l'hotel correcte. Un tio en bici que ens va carregar a nosaltres tres mes totes les bosses...TOTA UNA EXPERIENCIA!!!!vam estar a punt de caure en varies ocasions.
Avui, quan per fi hem trobat un lloc per dinar, ens ha costat lo nostre... (era una terrassa molt xula) ha comensat a caure un xafec MONZONIC i hem acabat dinant a l'habitacio d'un dels treballadors del restaurant.
Fa molta i molta calor!pero es pot suportar (ara be, no apta per Jordis Salvadors).
A TOTS ELS PARES I MARES: DIR-VOS QUE ESTEM BE I MOLT CONTENTS!!!!!!
A TOTS I TOTES ELS COMPANYS DE FEINA DIR-VOS QUE... AI, SI JA NO ENS ENRECORDEM DE NOSALTRES (ESTHER, ESTO NO VA POR TI)
AH, per cert!de moment no ens han timat (o aixo pensem).
Dema si tot va be, marxem en avio cap a KATHMANDU!No sabem quan podrem tornar a escriure. Paciencia!!!
viernes, 13 de julio de 2007
Reflexió prèvia al viatge
Per ambientar-me volia anar a provar el menjar autòcton, però he anat a un japonès
Com tot sigui així...
jueves, 5 de julio de 2007
Comentaris
Estem preparats per l'aventura. Emocionats, a l'expectativa, amb incertesa i amb el culet una mica petit... emprenem el viatge!!!!
VOLEM NOTÍCIES VOSTRES!!!
Esperem que, dia a dia, també ens expliqueu les vostres notícies: anècdotes, el més important del dia, etc. En resum, el que més us vingui de gust explicar!!!!!!! Si no voleu signar, no signeu... si us coneixem prou ja sabrem qui sou; el més important és que vosaltres també compartiu amb nosaltres i que us deixeu anar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
